# Aigua de pluja al jardí: com evitar bassals i aprofitar-la > Guia per projectar el drenatge d’un jardí: llegir per on corre l’aigua, allunyar-la de la casa, paviments que la deixen passar, drens darrere els murs, jardins de pluja i dipòsits per al reg. Amb exemples en 3D. Publicat: 2026-10-29 · estudio MY · https://estudiomy.es/ca/articles/aigua-de-pluja-al-jardi/ A Catalunya plou poc durant bona part de l’any i, de sobte, molt en poques hores. Un jardí ha de funcionar en els dos casos: no entollar-se ni enviar l’aigua contra la casa quan cau un xàfec, i guardar tot el que es pugui per als mesos secs. L’aigua es resol millor al projecte que a l’obra. Una canaleta o un dren costen poc si estan dibuixats des del principi; afegir-los després, amb el paviment posat i les plantes crescudes, surt car i es nota. ## 1. Mirar per on corre avui l’aigua Abans de dibuixar, convé saber què fa l’aigua a la parcel·la tal com és: per on entra des del carrer o des de la parcel·la veïna, on es queda després d’una tempesta i per on surt. Un passeig pel terreny l’endemà d’una pluja forta ensenya més que molts plànols. Amb les cotes del terreny es veu el mateix al model 3D: els punts baixos, les fondalades i els trams on l’aigua agafarà velocitat. Al nostre [jardí en un pendent molt costerut](https://estudiomy.es/ca/treballs/jardin-ladera/), el programa assenyala cada punt on l’aigua de pluja creua un camí. ## 2. Allunyar l’aigua de la casa La primera regla és que el terreny i els paviments al costat de la casa caiguin cap a fora, mai cap a la façana. N’hi ha prou amb un pendent petit, de l’ordre de l’1 al 2 %, perquè l’aigua escorri sense que el paviment sembli inclinat. Per passar de percentatge a centímetres per metre, faci servir la nostra [calculadora de pendent](https://estudiomy.es/ca/calculadora-pendent/). Els baixants de la teulada no haurien d’abocar directament al peu del mur. El més habitual és conduir-los a una arqueta, a un dren o a una zona del jardí preparada per rebre l’aigua. ## 3. Paviments que deixen passar l’aigua Cada metre quadrat de formigó o de llosa amb junta tancada envia l’aigua a un altre lloc. On no cal un paviment continu, hi ha alternatives que deixen que una part s’infiltri: - Grava o sauló compactat als camins i a les zones d’estar. - Llambordes o lloses amb junta oberta sobre una base de sorra i grava. - Passos de pedra sobre gespa o entapissants. - Gespa o plantació en lloc de paviment on no es trepitja cada dia. Com menys superfície impermeable, menys aigua cal recollir i conduir. ## 4. Drens darrere els murs i als camins Un mur de contenció reté terra, i la terra mullada empeny més. Per això els murs necessiten drenatge pel darrere: un tub drenant, una capa de grava i sortides per a l’aigua. El seu disseny forma part del càlcul del mur, que fa i signa un tècnic competent. En una parcel·la en pendent, a més, l’aigua baixa pels camins i les escales si no se li talla el pas. Una canaleta transversal al peu d’una rampa o al principi d’una escala evita que es converteixin en un rierol. Al jardí en pendent hi ha canaletes, drens, jardins de pluja i canonades, dibuixats juntament amb els murs i les terrasses. ![Escala entre terrasses del jardí en pendent](https://estudiomy.es/s/img/jardin-ladera-escalera.jpg) ## 5. Jardí de pluja: deixar que l’aigua es quedi Un jardí de pluja és una zona una mica més baixa que el seu entorn, plantada, on arriba l’aigua d’una teulada o d’un paviment i s’hi queda unes hores fins que s’infiltra. En lloc d’enviar l’aigua al clavegueram o a la parcel·la de sota, el jardí l’aprofita. Perquè funcioni: - Ha d’estar lluny dels fonaments de la casa i dels murs. - El sòl ha de deixar passar l’aigua; si és molt argilós, es millora o s’hi afegeix una capa drenant. - Les plantes han d’aguantar tant uns dies molles com setmanes seques. - Necessita una sortida per quan plou més del que hi cap. ## 6. Guardar l’aigua per al reg Un dipòsit de pluvials recull l’aigua de la teulada per regar a l’estiu. Es pot soterrar o deixar a la vista, i la seva mida depèn de la superfície de teulada, de la pluja de la zona i del que es vulgui regar. Abans d’instal·lar-lo, consulti si el seu ajuntament té una ordenança sobre l’aprofitament d’aigües pluvials. El reg ben zonificat estalvia tanta aigua com el dipòsit: separar la gespa dels arbustos i dels arbres i regar cada zona segons el que necessita. Al jardí en pendent hi ha entre 17 i 20 zones de reg; a la [parcel·la amb garatge a baix i casa a dalt](https://estudiomy.es/ca/treballs/jardin-desnivel/), 19. ## 7. L’aigua com a part del jardí L’aigua que es veu també és projecte: un estany, una font o un rierol canvien com es viu el jardí. Al [parc urbà](https://estudiomy.es/ca/treballs/parque-urbano/) hi ha un estany de 117 m² amb un pont de 5,2 m; al [parc en pendent amb cascada](https://estudiomy.es/ca/treballs/parque-cascada/), el desnivell alimenta un rierol i una cascada. Hi ha més exemples a [Jardins amb aigua](https://estudiomy.es/ca/treballs/jardins/amb-aigua/). ![Estany amb pont i pedres a la vora, al parc urbà](https://estudiomy.es/s/img/parque-urbano-estanque.jpg) ## Què convé tenir abans de començar l’obra - Les cotes del terreny i els punts on avui s’acumula l’aigua. - El pendent de cada paviment i cap a on aboca. - El recorregut dels baixants de la teulada. - Els drens dels murs i les canaletes de camins i escales. - Les zones d’infiltració o jardins de pluja, amb la seva sortida. - El dipòsit de pluvials, si n’hi ha, i les zones de reg. Si la seva parcel·la té aigua que no sap on posar, pot dibuixar-la al nostre [editor de plànols](https://estudiomy.es/ca/editor/) o escriure’ns i la mirem junts en 3D. Els termes tècnics estan explicats al [glossari](https://estudiomy.es/ca/glossari/#jardin-lluvia). --- estudio MY · maxim@estudiomy.es · +34 653 082 056 · https://estudiomy.es/