Com dissenyar un jardí en pendent: terrasses, murs, escales i rampes

Una parcel·la en pendent té vistes i caràcter, però cada decisió hi pesa més que en un terreny pla. Un mur mal col·locat, una escala massa llarga o un camí per on baixa l’aigua es noten cada dia durant anys. Per això convé resoldre el desnivell en un model 3D abans de moure terra.

Ho expliquem amb tres projectes de demostració fets amb el nostre programa de jardins en 3D: un jardí en un pendent molt costerut, una parcel·la amb el garatge a baix i la casa a dalt, i un parc en pendent amb cascada.

1. Mesurar el desnivell abans de dibuixar

Tot comença per les cotes reals: quant baixa el terreny des del carrer fins al fons i on hi ha els canvis bruscos de pendent. Per a una primera proposta serveixen els plànols que tingui i la cartografia pública de l’ICGC; per al projecte definitiu cal un aixecament topogràfic.

Al nostre jardí en un pendent molt costerut la parcel·la fa 30 × 52 m i baixa 15 m del carrer al fons, amb trams de fins al 40 % entre terrasses.

2. Repartir el desnivell en terrasses

Un vessant es pot fer servir quan es converteix en plans horitzontals: accés i aparcament, casa, jardí, piscina. Com menys terrasses, més alts són els murs; com més, més escales cal pujar. Al jardí en pendent vam triar quatre terrasses, amb la casa a la segona i la piscina a la més baixa.

3. Mur o talús

On hi ha lloc, un talús plantat és més senzill que un mur. On no n’hi ha, cal un mur de contenció: de pedra, de formigó, de gabions o d’acer corten. Cada material canvia l’aspecte del jardí i el pressupost.

Al vessant hi ha set murs, 190 m en total i fins a 3,5 m d’alçada. A la parcel·la amb garatge a baix i casa a dalt també n’hi ha set, amb 167,6 m i fins a 3,1 m.

Els murs que sostenen terreny necessiten el càlcul i la signatura d’un tècnic competent. El model 3D li dona la base per a aquesta feina: l’alçada i la longitud de cada mur, les seccions del terreny i els amidaments.

4. Escala o rampa

L’escala és el camí curt; la rampa, el còmode. Una rampa necessita molt de recorregut: al vessant, una rampa en ziga-zaga d’uns 54 m amb un pendent del 7 al 9 % porta de l’aparcament a la casa. Per a qui té pressa, una escala de drecera de 28 graons salva 4,1 m en només 11 m i creua els dos trams de la rampa a la mateixa cota.

Quan el camí de cada dia ha de ser curt, una escala recta amb replans funciona millor que una rampa. A la parcel·la amb garatge a baix, tres trams de 16 + 16 + 18 graons pugen 7,5 m en 15,5 m de recorregut horitzontal, amb bancs als replans.

Perquè una escala de jardí sigui còmoda, tots els graons d’un tram han de tenir la mateixa alçada i la mateixa estesa. Una referència clàssica és la regla de Blondel: dues alçades més una estesa sumen al voltant de 63 cm, la llargada d’un pas.

5. L’aigua de pluja

En un pendent l’aigua sempre baixa, i si no se li dona un camí, el busca ella: per les escales, contra els murs o cap a la casa. El projecte ha de marcar canals, drens darrere dels murs i zones on l’aigua s’infiltra. Al jardí en pendent hi ha canals, drens, jardins de pluja i canonades, i el programa assenyala on l’aigua creua un camí.

El pendent també és una oportunitat. Al parc en pendent amb cascada, 6,5 m de desnivell alimenten un rierol de 23 m i una cascada que acaba en un estany de 169 m².

6. Plantes que subjecten el talús

Les arrels d’arbustos, vivaces, gramínies i entapissants subjecten la terra dels talussos. Al vessant hi ha més de 500 plantes, 29 de les quals són arbres i palmeres. Convé triar-les pel sol, el clima i la mida adulta: al model es veuen tal com seran al cap d’uns anys.

Què convé tenir abans de començar l’obra

• Les cotes del terreny i un plànol de la parcel·la.
• Les terrasses, cadascuna amb la seva cota i el seu ús.
• Cada mur amb la seva alçada, la seva longitud i el seu material.
• Les escales i rampes amb el nombre de graons i el pendent.
• El recorregut de l’aigua de pluja.
• La llista de plantes i el pressupost per partides.

Hi ha més exemples a Jardins en pendent. Si té una parcel·la amb desnivell, la pot dibuixar al nostre editor de plànols o escriure’ns i la mirem junts.