Glossari
Glossari de projecte: parcel·la, jardí, obra i nau
Les paraules que surten en una fitxa urbanística, en un projecte de jardí o en el pressupost d’una obra, explicades en poques línies. Cada terme enllaça amb la pàgina on el fem servir.
Parcel·la i urbanisme
- Classificació del sòl
El primer que cal saber d’una parcel·la. El sòl urbà es pot edificar si compleix el planejament; l’urbanitzable necessita abans un desenvolupament urbanístic; en el no urbanitzable les construccions són molt limitades. Surt a la fitxa o al certificat urbanístic de l’ajuntament.
Vegeu: Estudi de parcel·la
- POUM
Pla d’ordenació urbanística municipal, el planejament general de cada municipi a Catalunya. Fixa zones, usos, edificabilitat, alçades i retranquejos. Cada ajuntament publica el seu, i dues parcel·les veïnes poden tenir regles diferents.
Vegeu: Casa a Girona
- Edificabilitat
Quants metres quadrats de sostre es poden construir per cada metre quadrat de parcel·la. S’expressa en m²st/m²s: amb 0,4 m²st/m²s, una parcel·la de 1.000 m² admet 400 m² construïts, sumant totes les plantes que computen.
Vegeu: Estudi de parcel·la
- Ocupació
El percentatge de la parcel·la que pot cobrir la petjada de l’edifici en planta. És independent de l’edificabilitat: una casa de dues plantes ocupa menys sòl que una d’una planta amb els mateixos metres.
Vegeu: Estudi de parcel·la
- Retranqueig
La distància mínima que l’edifici ha de mantenir respecte al carrer i als veïns. Amb l’ocupació, decideix on cap la casa dins la parcel·la.
Vegeu: Projecte de casa
- Projecte bàsic i d’execució
El projecte bàsic defineix l’edifici per demanar la llicència; el d’execució hi afegeix tot el necessari per construir-lo. Tots dos els signa un tècnic competent: en un habitatge, un arquitecte. Nosaltres preparem el model, la documentació i els amidaments per a aquest projecte.
Vegeu: Projecte de casa
Terreny i jardí
- Cota
L’alçada d’un punt respecte a una referència, per exemple el carrer o el terra de la casa. Amb les cotes de la parcel·la se sap quant cal pujar, on van els murs i per on baixa l’aigua.
Vegeu: Com dissenyar un jardí en pendent: terrasses, murs, escales i rampes
- Desnivell i pendent
El desnivell és la diferència d’alçada entre dos punts; el pendent, aquest desnivell dividit per la distància en horitzontal. Un 10 % puja 10 cm per cada metre; un 100 % equival a 45 graus.
Vegeu: Jardins en pendent
- Bancal o terrassa
Una franja de terreny plana guanyada al pendent i subjecta per un mur o un talús. Converteix un vessant en espais que es poden fer servir: gespa, hort, piscina o un racó per seure.
Vegeu: Jardí en un pendent molt costerut — Projecte clau en mà · jardí en pendent
- Mur de contenció
El mur que aguanta les terres d’un bancal. El gruix, la fonamentació i el drenatge depenen de l’alçada i del terreny, i els calcula i signa un tècnic competent.
Vegeu: Com dissenyar un jardí en pendent: terrasses, murs, escales i rampes
- Talús
Un pendent de terra sense mur, subjecte amb plantes, malles o pedra. És més barat que un mur, però ocupa més superfície: com més suau, més estable.
Vegeu: Jardins en pendent
- Estesa i contrapetja
L’estesa és la fondària del graó on es recolza el peu; la contrapetja, la seva alçada. Una escala còmoda compleix la regla de Blondel: dues contrapetges més una estesa sumen uns 63 cm.
- Drenatge i jardí de pluja
El drenatge recull l’aigua de pluja amb canals, drens darrere dels murs i canonades. Un jardí de pluja és una zona més baixa amb plantes on aquesta aigua es queda i s’infiltra en lloc de córrer cap a la casa.
Vegeu: Com dissenyar un jardí en pendent: terrasses, murs, escales i rampes
- Plànol de plantació
El plànol que marca on va cada arbre, arbust i planta, amb l’espècie i el nombre. Amb ell el viver prepara la comanda i el jardiner planta sense endevinar.
Vegeu: Jardins i parcs
Projecte, pressupost i 3D
- Amidaments
La quantitat de cada treball de l’obra en la seva unitat: metres quadrats de paviment, metres cúbics d’excavació, metres de mur, nombre de plantes. Surten del model 3D i són la base del pressupost.
Vegeu: Projectes clau en mà en 3D
- Pressupost per partides
Un pressupost dividit en unitats d’obra, cadascuna amb el seu amidament i el seu preu unitari. Permet comparar ofertes de constructors línia a línia i veure què canvia quan canvia un material.
- Render i model 3D
Un render és una imatge fixa calculada a partir d’un model. El model 3D és el projecte mateix: es recorre, es mesura i es canvia, i d’ell surten els plànols, els amidaments i els vídeos.
Vegeu: Veure el jardí abans de plantar-lo: què aporta un projecte de jardí en 3D
- Configurador 3D
Una eina web on el client canvia mides, materials i opcions d’un producte i el veu en 3D a l’instant, sovint amb el preu actualitzat.
- Aerotèrmia
Una bomba de calor que pren energia de l’aire exterior per a calefacció, refrigeració i aigua calenta. En el projecte d’una casa convé decidir aviat on va la unitat exterior i com hi arriben les instal·lacions.
Vegeu: Projecte de casa
Les definicions són orientatives. El que val per a la seva parcel·la ho fixa el planejament del seu municipi i ho confirma el tècnic que signa el projecte.