Aigua de pluja al jardí: com evitar bassals i aprofitar-la

A Catalunya plou poc durant bona part de l’any i, de sobte, molt en poques hores. Un jardí ha de funcionar en els dos casos: no entollar-se ni enviar l’aigua contra la casa quan cau un xàfec, i guardar tot el que es pugui per als mesos secs.

L’aigua es resol millor al projecte que a l’obra. Una canaleta o un dren costen poc si estan dibuixats des del principi; afegir-los després, amb el paviment posat i les plantes crescudes, surt car i es nota.

1. Mirar per on corre avui l’aigua

Abans de dibuixar, convé saber què fa l’aigua a la parcel·la tal com és: per on entra des del carrer o des de la parcel·la veïna, on es queda després d’una tempesta i per on surt. Un passeig pel terreny l’endemà d’una pluja forta ensenya més que molts plànols.

Amb les cotes del terreny es veu el mateix al model 3D: els punts baixos, les fondalades i els trams on l’aigua agafarà velocitat. Al nostre jardí en un pendent molt costerut, el programa assenyala cada punt on l’aigua de pluja creua un camí.

2. Allunyar l’aigua de la casa

La primera regla és que el terreny i els paviments al costat de la casa caiguin cap a fora, mai cap a la façana. N’hi ha prou amb un pendent petit, de l’ordre de l’1 al 2 %, perquè l’aigua escorri sense que el paviment sembli inclinat. Per passar de percentatge a centímetres per metre, faci servir la nostra calculadora de pendent.

Els baixants de la teulada no haurien d’abocar directament al peu del mur. El més habitual és conduir-los a una arqueta, a un dren o a una zona del jardí preparada per rebre l’aigua.

3. Paviments que deixen passar l’aigua

Cada metre quadrat de formigó o de llosa amb junta tancada envia l’aigua a un altre lloc. On no cal un paviment continu, hi ha alternatives que deixen que una part s’infiltri:

• Grava o sauló compactat als camins i a les zones d’estar.
• Llambordes o lloses amb junta oberta sobre una base de sorra i grava.
• Passos de pedra sobre gespa o entapissants.
• Gespa o plantació en lloc de paviment on no es trepitja cada dia.

Com menys superfície impermeable, menys aigua cal recollir i conduir.

4. Drens darrere els murs i als camins

Un mur de contenció reté terra, i la terra mullada empeny més. Per això els murs necessiten drenatge pel darrere: un tub drenant, una capa de grava i sortides per a l’aigua. El seu disseny forma part del càlcul del mur, que fa i signa un tècnic competent.

En una parcel·la en pendent, a més, l’aigua baixa pels camins i les escales si no se li talla el pas. Una canaleta transversal al peu d’una rampa o al principi d’una escala evita que es converteixin en un rierol. Al jardí en pendent hi ha canaletes, drens, jardins de pluja i canonades, dibuixats juntament amb els murs i les terrasses.

5. Jardí de pluja: deixar que l’aigua es quedi

Un jardí de pluja és una zona una mica més baixa que el seu entorn, plantada, on arriba l’aigua d’una teulada o d’un paviment i s’hi queda unes hores fins que s’infiltra. En lloc d’enviar l’aigua al clavegueram o a la parcel·la de sota, el jardí l’aprofita.

Perquè funcioni:

• Ha d’estar lluny dels fonaments de la casa i dels murs.
• El sòl ha de deixar passar l’aigua; si és molt argilós, es millora o s’hi afegeix una capa drenant.
• Les plantes han d’aguantar tant uns dies molles com setmanes seques.
• Necessita una sortida per quan plou més del que hi cap.

6. Guardar l’aigua per al reg

Un dipòsit de pluvials recull l’aigua de la teulada per regar a l’estiu. Es pot soterrar o deixar a la vista, i la seva mida depèn de la superfície de teulada, de la pluja de la zona i del que es vulgui regar. Abans d’instal·lar-lo, consulti si el seu ajuntament té una ordenança sobre l’aprofitament d’aigües pluvials.

El reg ben zonificat estalvia tanta aigua com el dipòsit: separar la gespa dels arbustos i dels arbres i regar cada zona segons el que necessita. Al jardí en pendent hi ha entre 17 i 20 zones de reg; a la parcel·la amb garatge a baix i casa a dalt, 19.

7. L’aigua com a part del jardí

L’aigua que es veu també és projecte: un estany, una font o un rierol canvien com es viu el jardí. Al parc urbà hi ha un estany de 117 m² amb un pont de 5,2 m; al parc en pendent amb cascada, el desnivell alimenta un rierol i una cascada. Hi ha més exemples a Jardins amb aigua.

Què convé tenir abans de començar l’obra

• Les cotes del terreny i els punts on avui s’acumula l’aigua.
• El pendent de cada paviment i cap a on aboca.
• El recorregut dels baixants de la teulada.
• Els drens dels murs i les canaletes de camins i escales.
• Les zones d’infiltració o jardins de pluja, amb la seva sortida.
• El dipòsit de pluvials, si n’hi ha, i les zones de reg.

Si la seva parcel·la té aigua que no sap on posar, pot dibuixar-la al nostre editor de plànols o escriure’ns i la mirem junts en 3D. Els termes tècnics estan explicats al glossari.