Gespa natural, artificial o sense gespa: què convé en un jardí mediterrani

Gairebé tots els jardins que projectem comencen amb la mateixa pregunta: hi posem gespa? En un clima amb estius llargs i secs, i amb episodis de sequera cada vegada més freqüents, la resposta ja no és automàtica. Hi ha quatre camins raonables, i cadascun serveix per a una cosa diferent.

La pregunta útil no és quina superfície és millor, sinó què passarà a sobre: canalla jugant a pilota, un gos, un lloc per estirar-se al costat de la piscina o simplement alguna cosa verda per mirar des de la terrassa.

1. Gespa natural: la més agradable, la que demana més aigua

Res no substitueix trepitjar herba de veritat: és fresca a l’estiu, absorbeix la pluja i aguanta el joc. A canvi, és la superfície del jardí que demana més aigua i més feina.

A la costa i a l’interior de Catalunya convé distingir dues famílies:

• Gespes de clima temperat (festuques, raigràs, poa). Es mantenen verdes gairebé tot l’any, però al juliol i a l’agost necessiten reg freqüent i pateixen amb la calor.
• Gespes de clima càlid (gram o bermuda, zoysia, paspalum). Aguanten molt millor la calor i demanen menys aigua a l’estiu, però a l’hivern s’aturen i groguegen fins a la primavera.

Si tria gespa natural, que sigui en una zona concreta i no a tot el jardí: on realment s’utilitzarà, a ple sol o mitja ombra, i amb el seu propi sector de reg. Necessita una bona capa de terra vegetal a sota; la nostra calculadora de grava i terra li dona els metres cúbics per a la seva superfície.

En episodis de sequera, els municipis i l’Agència Catalana de l’Aigua poden limitar el reg de jardins. Abans de decidir, consulti quina fase és vigent al seu municipi: una gespa que no es pot regar a l’estiu es perd.

2. Gespa artificial: sempre verda, però no és un jardí

La gespa artificial no es rega per créixer, no es dalla i està igual al gener que a l’agost. Per això se’n posa tanta en terrasses, àtics i patis petits on l’herba no prosperaria.

El que convé saber abans de triar-la:

• S’escalfa molt al sol. En ple estiu pot cremar si es trepitja descalç i no refresca l’ambient com l’herba. Al costat d’una piscina orientada al sud és una mala combinació.
• No és manteniment zero. Cal raspallar-la, treure les fulles i, si hi ha gossos, esbandir-la amb aigua.
• Necessita una base ben feta. Una subbase compactada i amb pendent, perquè l’aigua de pluja passi i no s’entolli. Una base mal executada es nota en pocs mesos.
• Té una vida útil limitada i al final és un residu plàstic que cal retirar.

Té sentit en superfícies petites, en ombra tancada o sobre forjat. Com a solució per a tot un jardí, sol sortir pitjor del que sembla al catàleg.

3. Entapissants: verd que es trepitja poc

Entre la gespa i la grava hi ha plantes baixes que cobreixen el sòl i demanen molta menys aigua un cop arrelades: farigoles rastreres, romaní rastrer, gramínies baixes i altres espècies resistents a la sequera que s’usen com a prada.

No aguanten un partit de futbol, però sí el pas ocasional, sobretot amb passeres de pedra. Són ideals per a talussos, vores, zones que es miren més que no es trepitgen i al voltant dels arbres. Al nostre selector de plantes mediterrànies pot filtrar les entapissants per sol i reg.

4. Jardí de grava amb plantes mediterrànies

L’alternativa amb menys aigua és un jardí sec: grava o gravilla sobre malla, amb massissos d’aromàtiques, gramínies i arbustos mediterranis. Ben projectat, no és un solar amb pedres: té volums, floracions i camins.

La grava deixa passar l’aigua de pluja al terreny, cosa que agraeix qualsevol parcel·la amb problemes de bassals; ho expliquem a l’article sobre l’aigua de pluja al jardí. Per al gruix i el volum de grava, faci servir la calculadora.

Taula per decidir

• Canalla i joc: gespa natural, en una zona acotada.
• Gossos: gespa natural resistent o grava amb zones d’entapissants; l’artificial necessita esbandides freqüents.
• Terrassa, àtic o pati a l’ombra: artificial o tarima; l’herba no prospera sense sol ni terra.
• Vessant o talús: entapissants i arbustos; la gespa en pendent és difícil de dallar i de regar. Ho expliquem a la guia del jardí en pendent.
• Segona residència: grava i plantes mediterrànies amb degoteig; ningú no ha de ser-hi per dallar.
• Al costat de la casa en zona forestal: consulti primer la nostra guia sobre prevenció d’incendis al jardí, que explica què convé a la franja al voltant de l’habitatge.

Barrejar sol ser la millor resposta

En la majoria de jardins no cal triar una sola superfície. Una prada de gespa on es juga, entapissants a les vores, grava als camins i massissos mediterranis on el jardí es mira. Així el reg es concentra on cal.

És el que fem als nostres projectes de demostració en 3D: al jardí amb estany es recorre a l’alçada dels ulls com conviuen l’herba, els camins de pedra i els massissos. Veure el jardí en 3D abans de l’obra ajuda a decidir quanta gespa cal de veritat.

Si vol dibuixar la seva parcel·la i provar on aniria cada superfície, ho pot fer gratis al nostre editor de plànols. I si prefereix que ho mirem junts, escrigui’ns: li proposem el repartiment del jardí en 3D, amb els seus amidaments.